Recerca | Línies de Recerca | Grup | Vincles |
Formació estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni a partir d'enolats generats catalíticament amb complexos de níquel(II)
Estem interessats en el desenvolupament de nous mètodes de síntesi asimètrica basats en l'activació de complexos metàl·lics, estructuralment simples i fàcils de manipular, en el propi medi de reacció. Les espècies resultants poden catalitzar la formació d'enolats d'N-acil tioimides que, a continuació, participen en la construcció estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni. Es tracta, doncs, de reaccions directes a partir d'N-acil tioimides.
La versemblança d'aquesta aproximació va ser confirmada en estudis sobre l'addició d'N-acil-4-isopropil-1,3-tiazolidin-2-tiones a ortoformiat de metil o diarilmetil metil èters en presència de quantitats subestequiomètriques de complexos de níquel(II) estructuralment senzills i comercialment assequibles, (R3P)2NiCl2.
La reacció d'aquests complexos amb TESOTf incrementa notablement l'electrofília del metall, la qual cosa facilita l'enolització de les N-acil tioimides. Paral·lelament, el TESOTf transforma els electròfils abans esmentats en intermedis carbènics o oxocarbènics que reaccionen amb els enolats de níquel(II) segons un mecanisme de tipus SN1. El control sobre la configuració de l'estereocentre en α és excel·lent.
El control sobre la configuració en posició β és més limitat, però l'addició de l'N-azidoacetil tioimida a dialquilacetals aromàtics o propargílics cobaltats dóna els corresponents adductes de configuració 2,3-anti amb un control estereoquímic excel·lent. Aquesta metodologia ha estat aplicada a la síntesi de tripèptids que contenen la β-hidroxitirosina en la posició central.
Assolides aquestes fites, ens hem proposat desenvolupar una metodologia general més eficaç utilitzant catalitzadors quirals per controlar la configuració dels nous estereocentres. En aquest sentit, hem establert que les N-acil-1,3-tiazinan-2-tiones són excel·lents plataformes per dur a terme reaccions directes i enantioselectives catalitzades per [DTBM-SEGPHOS]NiCl2.
Actualment estem estudiant nous processos de construcció directa i enantioselectiva d'enllaços carboni-carboni catalitzada per complexos de níquel(II) quirals que impliquen la generació de dos nous estereocentres.
Formació estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni i carboni-oxigen mitjançant la reacció amb radicals
El descobriment uns anys enrere del caràcter birradicalari dels enolats de titani(IV) d'α-hidroxi cetones va obrir una nova línia de recerca dedicada a la comprensió d'aquesta sorprenent característica i a l'aprofitament de la nova reactivitat radicalària que se'n deriva. Així, un cop establert que el caràcter birradicalari d'aquests enolats es basa en una tautomeria de valència, l'origen de la qual rau en subtils canvis en la distància Ti–O, ens proposem desenvolupar nous mètodes per a la formació estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni i carboni-oxigen a partir d'enolats de titani quirals i radicals. |
Els treballs completats fins al moment demostren que les oxazolidinones o les oxazoldintiones quirals són la plataforma ideal per dur a terme reaccions de formació estereoselectiva d'enllaços carboni-oxigen amb TEMPO o oxigen molecular sense necessitat de cap altre additiu tal i com s'indica tot seguit.
Actualment estem explorant noves aproximacions de caire radicalari a la formació estereoselectiva d'enllaços carboni–carboni que permetin la incorporació de grups que són difícils d'introduir mitjançant altres mètodes. Un bon exemple n'és l'alquilació descarboxilativa representada a continuació que assoleix elevades cotes de quimioselectivitat i un excel·lent control estereoquímic sobre la configuració del centre Cα.
Formació estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni: addicions aldòliques i de Michael
Al llarg dels darrers anys, les cetones quirals han esdevingut una eina molt valuosa per a la construcció estereoselectiva d'enllaços carboni-carboni sota control de substrat. En particular, el nostre grup ha treballat intensament en l'estudi de les reaccions aldòliques dels enolats de titani d'α- i β-hidroxi cetones. Pel que fa a les primeres, hem establert el paper fonamental que juguen els grups protectors i els àcids de Lewis de titani en la configuració de l'aldol resultant. Quant a les segones, hem desenvolupat sengles metodologies que permetin atènyer excel·lents resultats en les reaccions aldòliques de metil, etil i isopropil cetones derivades de l'ester de Roche.
Actualment, estem estudiant processos de tipus aldòlic que permetin la construcció estereoselectiva de centres quaternaris i les addicions Michael a enones i nitroalquens.
Aplicació de les anteriors metodologies a la síntesi de compostos biològicament actius
Les metodologies descrites en les línies anteriors s'han aplicat amb èxit a la síntesi d'un ampli ventall de productes naturals com els que es mostren a continuació. Actualment estem interessats en la síntesi de la baulomicina A, el brasilogue.